Mite de Persèfone i Hades

Imatge extreta de mitodei.wordpress.com en que representa una escultura de Persèfone i l'odi que té al seu oncle que vol estar amb ella, Hades.

Ens hem trobat amb molts mites i llegendes al llarg de la història que ens expliquen la formació de diferentes coses. Molts estàn relacionats amb l’explicació del clima, ja que l’explicació científica d’avui dia no es podia desenvolupar en aquells temps. Un d’aquells mites és el de Démeter i Persèfone, que explica la diferència del clima segons les estacions de l’any.

El mite explica que durant l’època de primavera i estiu, com la êrsèfone estava amb la seva mare( deesa de la collita i els cereals) que estava contenta i llavors, feia bon temps i hi havia molta collita, mentre que durant la resta de l’any, tardor i hivern, com estava amb Hades, i la mare estava trista, feia un temps més dolent i la collita era molt pitjor. D’aquesta manera és com els grecs explicaven les estacions de l’any, ja que no savien com raonar científicament la explicació correcta del clima.

Això era com explicaven els grecs les estacions, en que l’època que Persèfone estava amb Démeter era la primavera i l’estiu, ja que la mare estava contenta i era més fàcil conrear, mentre que quan Persèfone era amb Hades, i la mare estava trist, era la tardor i l’hivern.

Halloween

Antigament, abans de l’arribada de les tradicions anglosaxones, en algunes comarques catalanes ja es celebrava el fet de penjar una carabassa buida amb una esperma dins per tal de fer por. Així espantar i fer fora als esperits malignes que volguéssin entrar en alguna casa. La tradició del Halloween és la mateixa que la de la castanyada, l’única diferència és que es celebra d’una manera diferent. A la castanyada la gent es quedava a casa amb la família menjant castanyes, moniatos i panellets mentre que a la festa del Halloween la gent, principalment els nens surten a demanar dolços per les cases.És una festivitat de països d’origen anglosaxònic, com Canadà, Estats Units, Irlanda, Austràlia i Regne Unit .

Panellets

Imatge extreta de recetasparacocinarfaciles.blogspot.com en que mostra diversos tipus de panellets.

Són un costum dolç típic d’aquesta celebració, que antigament no es compraven molts, sinó que la gent es guanyava en rifes que es feia durant quasi tot el dia o se’ls feia a casa. Amb l’arribada de les pastisseries, es van anar comprant més i les rifes van acabar desapareixent. Normalment es menjaven després de sopar. També una altra tradició amb els panellets era que els avis compraven panellets per als néts, ja que tenen un gust més dolç i els nens ho prefereixen.

La castanyada

Imatge extreta de santitrenchs.com en que es veu una familia reunida celebrant la castanyada menjant castanyes, moniatos i panellets.

La Castanyada: És una festa que es celebra el día 1 de Novembre, però que va ser moguda al dia 31 d’Octubre. Hi ha dues maneres d’explicar aquesta història, i cap de les dos estan malament. Una d’elles narra el fet que a l’època medieval el dia abans de Tots Sants els campaners tocaven la campana durant tota la nit, i la gent del poble els ajudava. Com estaven fent sonar la campana durant hores, tant els campanars com la gent que ajudava necessitaven molta enegia, per això surgeix el fet de menjar castanyes, fruit sec altament energètic que abundava en aquestes èpoques de l’any. Llavors les famílies i els campaners menjaven castanyes i moniatos ( tipus de patata que conté molta energia) per poder aguantar tota l’estona que estaven fer sonar les campanes.
L’altra manera d’explicar la creació d’aquesta tradició és que les famílies, el dia abans de Tots Sants, dia en que s’anava a visitar els difunts, la gent feia un sopar, una festa dedicada als morts. En aquesta festa es menjaven castanyes i moniatos ( fruit i vegetal típic d’aquesta època de l’any). Més endavant surt la idea dels panellets . També més endavant sorgeix la idea de la castanyera.
Avui dia aquesta celebració no es seguéix amb les mateixes intencions que fa anys, però si que és una festivitat que atrau molta gent, i fa que la gent surti. Avui dia les castanyes també es torren a casa, però també es torren al carrer per poder vendre’ls.

Tots Sants: dia dels difunts

Imatge extreta de flickr.com en que es veu com una familia va a commemorar els seus difunts.


Tots Sants va començar a celebrar-se al segle IX, comença amb l’esglèsia destinant una festa a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i a la defensa de la fe cristiana. Conjuntament s’hi integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats als avantpassats. Un resum de la festa de Tots Sants seria una festa dedicada a tots els familiars difunts.
Els orígens d’aquesta tradició es troben en arrels romanes, que anaven a visitar els seus avantpassats que havien mort per recordar-se’n de la seva preséncia i conmemorar-los.
Hi havia costums com fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, que els difunts que no haguessin assolit la pau, trobessin el camí.

Des de un principi aquesta tradició va ser una incorporació de la tradició celta a la cristiana, en que s’anaven a visitar les tumbes dels avantpassats. Avui dia és una tradició que ocupa els dies 1 i 2 de Novembre, en que tota la gent que vol conmemorar i donar records a la seva família que ha mort ho pot fer. Normalment es va amb possessions importants i amb un ram de flors. Aquesta tradició no només es celebra aquí, a Europa, sinó també és una important festa a Mèxic. En que tots es disfressen de sants i surten per els carrers més importants dels poble per festejar junts morts amb vius.

Aquesta tradició es celebra els dies després de la catanyada, ja que són tradicions que van lligades.

El Yeti

Imatge extreta de sinmasporhoy.blogspot.com, representaria el que seria la creença del yeti.

Arreu del món podem trobar moltes tradicions, costums i llegendes que ens expliquen coses diferents sobre la natura, el clima d’un lloc. Totes tenen una certa semblança, en el fet que hi ha un personatge en forma animal o creences de Déus, però no totes s’expliquen de la mateixa manera i tampoc sobre el mateix tema.D’alguna manera ens intenten explicar la formació del clima.
L’Abominable home de les neus o Yeti, és un ser que” suposadament” viu a la serralada de l’Himalaya. La seva existència no passa de ser un mite, encara que hi ha hagut molta gent que diu que s’ha trobat un Yeti caminant per la neu de l’Himalaya. D’existir, es podria considerar un tipus de primat semblant a l’orangutà, encara que de proves que demostrin amb certesa que existeix un animal com aquest no n’ hi ha. Els no creients afirmen que són o óssos o un animal semblant.

Un mite com aquest és un mite com qualsevol altre, una manera d’explicar un motiu no resolt o que no s’entén. Però la diferència d’aquest mite, de probablement la resta dels mites, és que no podria existir un mite així en el Congo(per exemple), perquè no tenen les mateixes característiques climàtiques ni geogràfiques. Aquest mite és cregut per la zona del Tibet per la seva cultura, el seu clima i la manera de viure les persones allà, acostumades al clima fred. I la manera d’explicar coses per a ells és diferent de la resta de poblacions.

Arquitectura sostenible: L'eficiència elèctrica i l'ús dels materials

Dibuix extret e-domenech.com, en que representa molt clarament la funció de les plaques fotovoltaiques.Un altre recurs de obtenció i transformació d'energia solar per obtindre electricitat.

Una de les metes de l’arquitectura sosotenible és l’eficiència energètica , o sigui la quantitat d’energia que s’utilitzarà per a un treball, ja sigui la llum o per poder fucionar un microones, i la quantitat que serà energia perduda.
No és l’únic recurs que utilitzen els arquitectes, també utilitzen recursos d’estalvi energètic com la capacitat de capturar energia solar o generar-ne una energia pròpia, (com utilitzar la calor de les ones solars per a escalfar l’aigua, cosa que pasa amb la calefacció) .
Els materials és un altre factor que té en compte l’arquitectura bioclimática. En un principi s’intenta reformar edificis ja construits per no perdre més terreny edificant a un altre lloc i al mateix temps renovar edificis antiquats. Si el cas no és així, i cal construir un nou edifici, es buesquen materials òptims i específics per al tipus de habitatge que es vol contruir. Si l’edifici es fa prop de la platja, no s’utilitzaran els mateixos materials com si es contruís a la muntanya, ja que a la platja podria haver molta més transpiribilitat entre les parets i així refrescar l’habitatge, mentre que a l’edifici de muntanya es tindria que contruir amb materials poc transpirables perquè el calor es retingui i el fred no penetri per les parets.

Arquitectura sostenible: principals objectius

Imatge extreta de gruponeva.es, són dues torres d'arquitectura sostenible ja que utilitzen moltes finestres per a la llum, també són molt altes, així aprofiten l'espai terrestre.

El concepte d’arquitectura sostenible es basa en cinc principis:
- L’anàlisi del cicle de vida dels materials emprats en la construcció.
- L’ús important de materies primes i energies renovables.
- La reducció de materials i energía utilitzats en l’extracció de recursos naturals i de crear noves tècniques de destrucció o reciclatge dels residus generats.
- Disminució de residus i emisions tòxiques.
- L’augment de la qualitat de vida dels habitants.


El que es preten en l'arquitectura sostenible és utilitzar tots els recursos naturals com a benefici propi, ja sigui de manera directa(radiacions solars que donen llum) o manera indirecta(radiacions solars que amb la calor escalfen l'aigua per així tindre aigua calenta).

Geomorfologia

En aquesta imatge destinada per a ser un fons d'escritori, es veu la ciutat de New York, un clar exemple de goemorfologia plana i així, ple de gratacels.Imatge extreta de fondosescritorio.net

La geomorfologia es la part de la geodinàmica i de la geografia física que s’ocupa de l’estudi del relleu de la superfície terrestre, de les forces que l’originen i de la seva evolució. També implica en la part de com construïr els edificis i el tipus de temperatura, precipitacions, etc... ja que si és un lloc a l’alta muntanya no tindrà el mateix clima o factors climàtics que un lloc com seria Salou, que és costaner. I al mateix temps els edificis són diferents (avui dia no molt pels avenços d’arquitectura, però si fa uns quants anys), per exemple, un edifici construït a la vora d’una muntanya, té un disseny molt específic perque la casa no caigui, mentre que un edifici edificat al mig de Barcelona no té aquest problema, sinó que tindrà uns altres. Llavors la forma de l'habitatge serà molt diferent, ja que a alta muntanya no es poden fer es tan fàcil construirne un gratacels, ja que l'inclinació de la muntanya faria que caigués, mentre que al centre d'una cuitat si, perquè és pla. Encara que avui dia amb els avenços de l'arquitectura i formació dels materials es podria fer.

Vegetació

En aquesta imatge es veu la torre EDITT, una torre ecològica construïda a Singapur. Extreta de planetagadget.com

La quantitat de vegetació és un factor important del tipus de clima, ja que depenent de la massa vegetal, modificarà uns altres factors climàtics, com el vent o geomorfologia(explicat més endavant). Si hi ha una alta concentració vegetal en una zona ens indica que és perque hi abunda les precipitacions ( cas de la selva amazònica) i a la mateixa vegada pel mateix motiu la humitat. Però també que és una zona on la llum i té molta influència.
Per això es podria comparar que el clima de la selva de l’Amazona és completament diferent al clima del desert del Sahara, ja que la selva Amazònica té molta vegetació i determina un tipus de clima diferent a la del desert que no hi ha vida vegetal quasi. Amb la desforestació de la selva Amazònica, s’està produïnt un important canvi climàtic, conjuntament amb altres, que es veuria afectat només per la falta de vegetació que hi era abans. Ens indicarà també que serà un lloc bastant plà i de no molta altura , per la alta quantitat de vida d’espècies vegetals diferents que serà més fàcil que sobrevisquin a llocs on hi ha més oxigen que no a llocs alts.

La vegetació afecta l'arquitectura, ja que avui dia, els arquitectes intenten imitar estructures naturals, com la interpretació de bigues i pilars com si fossin rames i troncs d'arbres.També dona una sensació més sostenible. També en l'arquitectura verda, es preten tindre molta vegetació, dins, sobre o per fora dels eificis.

Vent

Imatge extreta de scielo.org.ve
Vent: A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. Amb el vent es deu fer dos mesures diferents, la seva velocitat, mesurada amb un anemòmetre normalment en km/h. La seva direcció (ja que si és un vent boreal que va de nord a sud, marcaria el sud) es mesura amb el penell, normalment en forma d’estrella(vista de planta) que té quatre direccions, el nord, el sud, l’est i l’oest. L’augment excessiu de la velocitat del vent en un període curt de temps és el que anomenem ràfegues. Als tipus de vents que són de poca durada pero bastanta intensitat, els anomenem torbonades. Pel contrari s’anomenaria una brisa.
La humanitat al llarg dels anys ha estudiat el vent per a beneficiar-se, com el fet d’utilitza-lo per a transportar-nos ( vaixells de vela) o també per a poder orientar-nos ( el fet de saber cap a on bufa els diferents tipus de vent i en quina època del any ho fa)...
Els arquitectes avui tenen aquest recurs dominat, ja que si a un lloc fa molt de vent durant tot l'any,contrueixen els edificis baixets, arran de terra ( molt poques vegades gràcies a l'avanç de l'utilitzacio de materials resistents).
Els molins són un exemple clar de l'utilització del vent per a potenciar una màquina.

Condicions del cel, Les radiacions.

En aquesta imatge es veu com l'arquitecte dissenya l'habitatge de forma que té moltes finestres per aporofitar l'energia i també utilitza el recuros de plaques solars i fotovoltaiques. Imatge extreta de energiatermica.wordpress.com

Condicions del cel i la Radiació Solar: Aquests dos factors van lligats, perquè un condiciona l’altre. Les condicions del cel són tots aquells factors que difereixen els dies, ja sigui que un dia pot tenir molt de sol, mentre que a l’altre pot ser ennuvolat. Podem dir que la radiació solar és el flux d’energia que rebem del Sol en forma d’ones electromagnètiques de diferents freqüències (en forma de llum visible, infraroig i/o ultraviolat). Depenent de com reben aquestes radiacions els cossos i objectes terrestres podem diferenciar un tipus de radiació d’un altra: la radiació directa, la radiació difusa, la radiació reflectida i la radiació global o total.

Aquest factor seria un dels més implicats en l'arquitectura sostenible, ja que utilitzen el recurs de les radiacions solars per il·luminar sales i amb la calor, escalfar aigua i produïr energia. També implica en la forma de la casa, ja que si hi ha molta llum en un lloc, es faran més finestres per reduïrne el consum energètic.

El canvi climàtic avança molt ràpid!

Imatge treta d'aquesta pàgina web: http://www.blogger.com/sociocomunitaria.wordpress.com/2010/06/30/cambio-climatico/ ;l'he escollit per que penso que és una bona interpretació de una comparació on el gelat es fon, i avança ràpid com el canvi climàtic.

El fet és que el clima sempre ha canviat, tot i que les persones no vivim suficient temps per apreciar aquests canvis, de la mateixa manera que tampoc no veiem com es forma o es destrueix una muntanya. El problema és la velocitat amb la qual, sembla ser, s’han començat a produir els darrers canvis, que comportarien alguns riscs que probablement haurem d’acarar:
• Augment de la temperatura mitjana de la Terra.
• Augment del nivell del mar, amb pèrdua de terres de conreu per inundació o salinització. • Salinització, per intrusió marina, dels aqüífers litorals.
• Canvi en el règim i distribució de les precipitacions, com a conseqüència dels desplaçament de les cel•les de convecció atmosfèriques i oceàniques.

Precipitacions

Imatge estreta de photobucket.com, es veu com l'arquitecte utilitza les precipitacions per reserva d'aigua.
Les precipitacions:
Són la quantitat d’aigua en qualsevol tipus de forma(pluja, neu, calamarça...) que cau sobre la superfície terrestre.Es mesura en un pluviòmetre i s’expressa en mil•límetres per una unitat de temps, però també s’utilitza la manera d’expressar-ho en percentatge, i així tenir una idea aproximada. Les precipitacions depenen de la quantitat d’humitat present en l’aire que es troba sota el núvol d’on plourà. Si a sota l’aire es calent i no té gran percentatge d’humitat, les gotes s’evaporaran abans d’arrribar al terra i donarà al fenòmen anomenat virga. Aquest fenòmen es produeix sovint als climes càlids i secs (deserts). Les precipitacions influeixen molt en l’arquitectura, un exemple molt clar seria el cas de les formacions de les
teulades a cases d’alta muntanya. Són construides en forma de la punta d’una fltexa així la neu o l’aigua no es quedi retès a dalt la teulada i així prevenir que la teulada caigui amb el pes de la neu.

També les precipitacions afecta el tipus d'arquitectura no només per a com es contruiran els habitatges, però si pot utilitzar la pluja o neu com a benefici propi. Per utilitzar la seva energia com a font sostenible.

Maneres d'evitar el climàtic

Les maneres d’evitar, o almenys retardar, aquests hipotètics canvis estan contingudes en els acords internacionals que he citat. Algunes de les més elementals són les següents:

• Reducció en el consum de combustibles fòssils i el seu reemplaçament per energies renovables .
• Reemplaçament del transport privat per transport públic.
• Reforestació extensa.
• Protecció dels ecosistemes litorals.
• Imposició de taxes a les activitats contaminants.
En qualsevol cas, el clima és una qüestió molt complexa, sotmesa a molts factors causals, difícil de comprendre i predir. Tanmateix el principi de precaució obliga a adoptar mesures: després seria massa tard.


Imatge treta d'aquesta pàgina web: http://proyecto13maricelacontrerash54.blogspot.com/2009/04/calentamiento-global.html

Què és el canvi climàtic?

Introducció

He decidit tractar el tema del canvi climàtic en el context històric per explicar com ha influït en la cultura, i com afecta o beneficia en la nostra societat actual.

Què és?

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d'un canvi climàtic produït per l'home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals. Hi ha suposicions de que el canvi climàtic no existeix.
Diversos acords internacionals aprovats per l’ONU (els principals van ser els Tractats de Río el 1992 i el Protocol de Kyoto de 1997) han intentat posar mesures perquè aquest augment no derivi en un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles.

Humitat

En aquesta imatge estreta de portalanunciador.com,en que es veu clarament com s'ha fet malbé la paret a causa de la humitat.

La humitat és la quantitat de vapor d’aigua present en l’aire.
Normalment es mesura amb l’higròmetre d’ampolla humida i seca. Consta de dos termòmetres de mercuri dels quals un mesura la temperatura de l’aire sec i l’altre de l’aire humit. Per poder enregistrar la humitat en un paper utilitzem l’hidrògraf, aparell que utilitza un llapis que es va movent depenent de la quantitat de humitat present i l’escriu a un paper. El símbol que queda representat s’asembla a la imatge que representa un sismògraf ( aparell que mesura la magnitud d’un terratrèmol).
L’aire completament sec té una humitat del 0% i l’aire saturat, del 100%. Per a la convivència humana, la quantitat de humitat més saludable està entre el 50 i el 70%.

La humitat afecta l'arquitectura en la part de que els materials han de ser resistents segons la quantitat de humitat d'un clima. Si en un lloc hi ha molt poca humiitat, coma al centre d'Àfrica per exemple, les cases es podrien fer de materials més barats i no fer els habitatges més cars amb materials resistents, també la humitat afecta d'una altra manera, ja que pot fer malbé als materials no resistents.

la vida al carrer

OPINIÓN PERSONAL
La vida al carrer
es molt dur que algun no tingues casa i que visques al carrer, les persones d’aquest tipus han de lluita molt per sobreviure en aquest mon molt dur i les principals dificultats es el clima que canvia, quan pluja han de buscar un lloc on refugiar, també necessiten on viver son les dificultats que te la viada d’aquelles persones que van de un lloc a altre sin saber a on anar.
Unes de les dificultats es el clima que fa difícil,com no hi ha un lloc que refugiar per les pluges o el fred de la nit en el hivern es una situació molt dura que tenen ells sin lloc per viure un aliment calent. I en altres paises aquestes persones no tenen cap ajuda,I han de sobreviure sols.

Land Art Action

Els nòmades

Els nòmades

“Nòmades; 1_Home que practica el nomadisme.,2_sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a altre cercant condicions de vida millor.”[1]

A la prehistòria nostre avantpassats una vagada han sigut nòmades, nòmades per poblar la terra. Imagineu en un moment que mai se migrarien altre lloc,el creixement de la població faria que la caça , la pesca i col·lecta de plantes i fruites se acabaria i poc a poc la gent moririen de ambre.

Per la migració a altres llocs es clima nos afecta considerablement,no importa si esta en la platja o en la muntanya estén adaptats a un clima específic i se canvien un lloc a altre tardaren pocs dies a acostumaren al clima es una habilitat que els humans tenim de adaptar-nos en qualsevol lloc de la terra i crec que en un futur del especio.

Avui en dia hi a nòmades encara, en el desert del Sàhara hi a un grup que trasllada de un lloc a altre per motius de supervivència, per aigua, menja , saben on estan i on van te un mapa al cap que localitza els punto on pot trobar petis oasis.

També hi ha nòmades que encontrem-los en les selva,el fet que a les selves puguin viure poblacions humanes ,generalment marginals i greument amenaçades i amb una tecnologia molt reduïda, i tot que el sobrevivents sobrevisquin una població molts reduïda pot sobreviure amb la caça i al pesca també son recol·lectores. en la actualitat estan amenaçats. aquestes població son molts baixes de prop d’un habitant per cada 4 o 5 km2.

Hi a gent que també es nòmade que canvia constantment de lloc o de casa, de país etc..., hi ha diferents motius, de necessitat, de gust per canviar, però mai no se sap quan passarà.

---

[1] Enciclopèdia catalana

El paisatge depenent del cima

El paisatge depenent del cima

Duna manera el paisatge que nos envolta es pot tir que influencia en nostres vides, com per exemple els esquimals que han viscut en Alaska durant molt temps.

“Els hàbits i costums dels inuit, igual que la seva llengua, són notablement uniformes tot i la seva àmplia dispersió. La família és la unitat social més significativa. En la cultura tradicional, els matrimonis, encara que pactats en ocasions, queden generalment a la lliure elecció de l'individu. La monogàmia[1] és el costum freqüent, però també es donen tant la poligínia com la poliàndria. El matrimoni, una necessitat vital per a la supervivència física, es fonamenta en una estricta divisió del treball. Els homes construeixen les cases, cacen i pesquen, mentre que les dones cuinen, adoben les pells d'animals i fabriquen vestimentes.”[2]

En la cultura dels esquimals la adaptació del clima fred les a obligats a dividir les feina de la tribo i contribuir per que sigues eficaç per el manteniment de la família i la tribo, no sol això també como part, les famoses iglús tan coneguts també fa part de la cultura i te influencia.

Altre tipus de cultura influenciat pel clima es el aborígens de Australia que la seva cultura diferent del esquimals son semi nòmades que vivia de la caça i pesca.

“La cultura aborigen es va desenvolupar de manera autàrquica[3], donant lloc a una gran varietat de llengües i cultures amb trets comuns, i és la cultura viva més antiga del planeta. Els aborígens portaven una vida de caçadors -recol·lectors, i vivien en grups semi nòmades que recorrien amplis territoris caçant amb llances i bumerangs,pescant en canoes i recol·lectant fruits i plantes. Al no tenir llengua escrita, transmetien el seu coneixement per mitjà de relats i cançons.”[1]

En Australia per ser un lloc càlid i que la vegetació es poca i escassa els aborígens tendre a immigra a altres zones en que el aliment es mes per la tribo es unes de les espècies de cultura mes antiga de Australia.

---

[1] http://ca.encydia.com/es/Aborigen_australi%C3%A0#Cultura

---

[1] En els humans, la monogàmia és un tipus de relació afectiva sexual exclusiva entre dues persones unides per un vincle sancionat pel matrimoni per la llei o pel dret consuetudinari.

[2] http://www.xtec.es/~voliu/cursd98/m2ex1/cap3.htm

[3] és un acabo comunament usat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes.

Contrast de cultures

Contrast de cultures

Pensem que coses del dia-dia com la forma de vestir o en el estiu anar a la platja o al hivern anar a esquiar son coses del dia dia i no te gaire importància,asclar que son coses que fen sense donar conte.

“La cultura; 1 _conreu de terra, conreu de coneixements i facultats de historia., científiques o qualsevol altre mena que hom posseeix com a fruit d’estudi i lectures , de viatges i experiència ,etc .2_ conjunt de tradicions.(literatura, històric – socials i científic) i de formes de vides (material o espiritual ) d’un punt de una societat o de tota la humanitat.”[1]

---

[1] Enciclopèdia catalana

Andy Goldsworthy

“és un artista britànic, nascut en el Cheshire el 26 de juliol de 1956, que produeix escultures dédiés a llocs específics urbans o naturals. És l'un dels principals artistes del Land Art i utilitza objectes naturals o trobats per crear escultures éphémères o permanents que fan sortir el caràcter del seu entorn.[1]”.

El seus treball amb la natura son sentiments i emocions que re flecta la realitat i la tranquil·litat de la natura, utilitza el temps com aliat per las seves escultures com el gel, també en l’hiverno utilitza la boira per dar un efecte de tranquil·litat en las seves escultures.

Es un tipus de escultor del siglo XXI, i les seves obra i en donat per la volta al mon.

Crea utilitzant la seva mans i una navalla les seves escultures pot durar setmanes dies o hores les fotografies li fa el mateix.

---

[1] Informació wikilingue http://ca.wikilingue.com/fr/Andy_Goldsworthy

Colors representatius del minimalisme

Obra minimalista de Piet Mondrian.



La pintura minimalista en el seu àmbit més general, es refereix a qualsevol cosa que hagi estat reduïda a l'essencial, despullada d'elements sobrants.
Té com característiques: abstracció, austeritat amb absència d'ornaments, purisme estructural i funcional, ordre, Geometria elemental rectilínia, precisió en els acabats, senzillesa, concentració, desmaterialització.

L'obra de Piet Mondrian té a veure molt amb el clima en el sentit que projecta aquests tres colors primaris en relació als colors que observa del paisatge. El blau representa el cel; el vermell, el crepuscle o els tulipans, i el groc, els camps de parvas.

Grup Independent al Regne Unit - Pop art

L' art pop va ser un important moviment artístic del segle XX que es caracteritza per l'ús d'imatges de la cultura popular preses dels mitjans de comunicació, com ara anuncis publicitaris, comic books i objectes culturals "mundans».
El Grup independent, fundat a Londres el 1952, és reconegut com el precursor del moviment artístic pop. Eren un grup de joves pintors, escultors, arquitectes, escriptors i crítics que desafiaven la visió modernista de la cultura així com la perspectiva tradicional de veure les Belles arts.

El clima en aquesta obra es centra en el fons, es pot observar el clima urbà, la nit, la llum de la lluna que passa per la finestra i el color pàlid del rostre, pot ser pel fred, de la dona que protagonitza l'obra.

Paul Cézanne, pare de l'art modern

Paul Cézanne (19 gener 1839 - 22 d'octubre de 1906) va ser un pintor francès postimpressionista, considerat el pare de l'art modern, l'obra va establir les bases de la transició entre la concepció artística vuitcentista cap al món artístic del segle XX, nou i radicalment diferent.

Madame Cézanne en el hivernacle (1891-92), de Paul Cézanne.
En aquesta obra podem observar clarament com l'autor li dona importància al clima mitjançant les oliveres, els arbres de tomàquet, les altres plantes amb aquest color viu, i tot l'hivernacle assolellat ens dóna a entendre que és estiu. També el podem deduir per la vestimenta de la dona que protagonitza l'obra, una tela fina típica d'estiu.

Mont Sainte-Victoire de Cézanne(1904). Els paisatges de Cézanne van inspirar les primeres fases del cubisme.
Cezanne li dóna intensitat als seus colors i les seves obres, com aquesta, i són fetes d'una manera molt personal.
El clima del paisatge d'aquesta muntanya, situada a França, és el protagonista d'aquesta obra. Representa la muntanya en època d'estiu mitjançant el cel blau, els arbres verds, la casa d'estiu que hi ha al fons i el sòl sec.

Imatges tretes de les següents pàgines webs, respectivament: http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/890037
http://slowcezanne.blogspot.com/2010_04_01_archive.html

Der Blaue Reiter - Expressionisme

Der Blaue Reiter (El Genet Blau en català) fou un grup d'informació artística de l'expressionisme fundat a Munic per Vasili Kandinski i Franz Marc el 1911.
També formaren part del grup, entre d'altres, August Macke, Gabriele Münter, Alexei von Jawlensky, Marianne von Kefferin i Paul Klee. Els unia el seu interès comú en l'art medieval i primitiu.
En aquesta obra, el grup li ha donat importància al clima ja que, com es pot observar, prevalen diferents colors vius propis de la primavera i també hi ha l'arc de Sant Martí que li dóna un sentit fantàstic als cavalls.




Imatge treta d'aquesta pàgina web: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Franz_Marc_005.jpg

Obres mestres de Sandro Botticelli - Renaixament

Sandro Botticcelli (Florència 1445 - Florència 1510) fou un pintor renaixentista italià. No es coneix gaire la vida de Sandro per la seva voluntat de privadesa i la manca de documents. Se sap que va ser acollit pels Mèdici i d'altres famílies florentines prominents entre el 1483 i el 1500. Botticcelli no va firmar la major part dels seus quadres, pel que no es pot saber el seu ordre cronològic més que per la vellesa de la tela en què estan pintades les seves obres.
Les seves obres mestres són: El naixement de Venus i La primavera

El naixement de Venus 1482-1484 (en italià: Nascita di Venere).
Mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja d'una de les illes que tradicionalment se li dediquen, com Xipre, Pafos o Citerea. La deessa és empesa pel buf dels déus alats, entre una pluja de flors.
Una de les Nimfes que espera a la deessa a la platja, per a cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals. Es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renaixement. Porta un vestit florejat: és blanc i està brodat de blauet. Un cinturó de roses envolta la cintura i al coll llueix una elegant garlanda de murta, planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern. Entre els seus peus floreix una anemone blau.





La primavera

En aquesta obra hi ha diferents factors climàtics, hi ha un fons arbrat, amb un bosc ordenat i vertical per a servir de fons. Els personatges se situen en un paisatge de tarongers.
Darrere de Venus hi ha un murta, planta tradicionalment sagrada per a ella. Mentrestant, la part dreta està feta d'arbres doblegats pel vent
En sòl és una capa d'herba molt fosca en la qual estan detallades flors típicament toscanes que apareixen en el mes de maig. En el cap porta violetes, blauet i una branqueta de maduixes silvestres, al voltant del seu coll, una corona de murta, en el mantell porta roses, per últim, va escampant jacints, iris, semprevives, clavellines i anemones.

2. Escultures

“Es una de les belles arts. A diferència de la pintura, que es crea sobre un pla un espai fictici, l'escultura ho fa en tri dimensió exempta o en relleu, tot utilitzant l'espai real. L'escultor utilitza diversos materials sempre que es puguin transformar per la mà de l'home mitjançant processos de talla i modelatge, com a mètodes tradicionals. Dins l'escultura, l'ús de diferents combinacions de materials i mitjans ha originat un nou repertori artístic, com el constructivisme i l'assemblatge. En un sentit genèric, s'entén per escultura l'obra artística plàstica feta per l'escultor”[1].

---

[1] Diccionari enciclopèdia catalana Joan Carreras i Martí

1. La mitologia del clima

La antiguitat abans del estudi de la meteorologia se creien que es deus tingues abeura una relació amb això i pot ser que veneraven i feien atributs per que feien sol o plogués i no fer enfadar als deus,era un espècie de cultura que el clima tendra a influir per explicar coses que no entendria com podia entendre.

Un relat del tipus de cosa se pot veure en la antiga Grècia amb e deus POSEIDON que podria controlar el mar la marea i la vida en si dels mar, els pescador de aquella època resaven per que sigues una bona pesca i no produïes tempestat per que els vaixell no bolquin.

Un altre exemple es Tlaloc el deu de la pluja i de la fertilitat que el asteques representava com un Home que portava unes sandàlies d'escuma i carregava cascavells que feien el tro. I tenien 4 diferents gerros, el primer treia vida a les plantes,el segona causava destrossa,la tercera treia gel i el últim la destrucció total.

Sin dubte la imaginació tendra a veure una relació amb això per explicar el origen de fenòmens que no expliquen

és un tipus d'art que l'home realitza d'acord amb el que tens, de l'espai que l'envolta


També dit com terra art [1]es una art que la seva matèria prima procedeix de la pròpia natura,unes escultura que impressiona per la unió de elements físiques i emocionals del que las compons. Els dos mestres son Andy Goldsworthy i Michael Heizer

---

[1] En el traduint del Inglés

Camile Pissarro - Impressionisme

Jacob Abraham Camille Pissarro, més conegut com Camille Pissarro (Saint Thomas, 10 de juliol de 1830 - París, 13 de novembre de 1903), va ser un pintor impressionista i després neo-impressionista francès.
El seu estil en aquesta època era bastant tradicional. Se l'associa amb l'Escola de Barbizon, conjunt de pintors francesos reunits entorn del poble de Barbizon, encara que passat un temps va evolucionar cap a l'impressionisme. Se'l considera, juntament amb Monet i Alfred Sisley, un dels impressionistes purs, diferenciant-se del grup dels "problemàtics" (Renoir, Degas, Cezanne).
En aquestes obres es veu clarament que destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, els impressionistes volien pintar el moment de la llum, que tanta impressió ens causa.
Plasma el cel blau, les plantes primaverals, l'ombra i el moment de la llum.


Galeria: algunes de les seves obres



Le jardin à Pontoise
1877





Entrée du village de Voisins
1872




Rouen, Rue de l'Épicerie
1898

anónimo

aquesta foto és un altre exemple de land art un moviment propi dela naturalesa i els seus materials són propis de la natura