La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar consisteix en aplicar una tècnica concreta damunt una superfície determinada, ja sigui un full de paper, un llenç, un mur, una fusta o un retall de teixit. La finalitat és la d'obtenir una composició amb les formes, colors, textures i el dibuix, que dona lloc a una obra d'art d'acord amb uns principis estètics que poden estar basats en la naturalesa, la identitat de l’home, la religió, entre altres.
Analitzarem, doncs, els diferents moviments pictòrics, els autors i obres més rellevants i d’altres més contemporanis segons com hi influeix el clima i, sobretot, la cultura.
Alguns dels moviments són: El renaixament, el romanticisme, l’impressionisme, l’expressionisme, el cubisme, el pop art i el minimalisme.
El renaixament
El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica amb menyspreu com un estil de bàrbars o de gots.
La pintura de Renaixement pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. Giotto és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la Naturalesa com la gran mestra de l'artista. Les pintures tenen una perspectiva lineal, amb volum, composicions coherents i efectes de llum.
Els pintors que donen prioritat a la línia, al dibuix, a les formes suaus i nítides són Fra Angelico i Botticelli.
El romanticisme
La pintura romàntica succeeix a la pintura neoclàssica de finals del XVIII, amb uns nous gustos desenvolupats per totes les facetes artístiques del Romanticisme com la literatura, la filosofia i l'arquitectura.
El romanticisme en la pintura s'estén des de 1770 fins 1870.
La pintura romàntica apel al subjectivisme i l'originalitat. S'inspira en escenes violentes com a La càrrega dels Mamelucos de Goya, té un gust pel dramatisme, que utilitza per a remoure el sentiment del públic.
Pel que fa l'expressió, utilitza sovint forts contrastos de llum i ombra (clarobscur). El colorit és característic del romanticisme, ja que preval sobre el dibuix, que assumeix un paper secundari. La pinzellada es va fer visible, impetuosa. L'empastament és en general grumoso i espès, de manera que la pintura va adquirir una naturalesa tàctil que reforçava el seu caràcter de creació impulsiva i espontània. De vegades l'acabat del quadre té un aspecte d'esbós.
Algunes obres són: El somni de Osian, 1812 de Museu de Montauban; La matança de Quios de Delacroix, 1822, oli sobre tela, 419 x 354 cm; Esther preparant-se per aparèixer davant el rei Assuer de Chassériau, 1841, oli sobre tela, 45,5 x 35,5 cm.
El romanticisme en la pintura s'estén des de 1770 fins 1870.
La pintura romàntica apel al subjectivisme i l'originalitat. S'inspira en escenes violentes com a La càrrega dels Mamelucos de Goya, té un gust pel dramatisme, que utilitza per a remoure el sentiment del públic.
Pel que fa l'expressió, utilitza sovint forts contrastos de llum i ombra (clarobscur). El colorit és característic del romanticisme, ja que preval sobre el dibuix, que assumeix un paper secundari. La pinzellada es va fer visible, impetuosa. L'empastament és en general grumoso i espès, de manera que la pintura va adquirir una naturalesa tàctil que reforçava el seu caràcter de creació impulsiva i espontània. De vegades l'acabat del quadre té un aspecte d'esbós.
Algunes obres són: El somni de Osian, 1812 de Museu de Montauban; La matança de Quios de Delacroix, 1822, oli sobre tela, 419 x 354 cm; Esther preparant-se per aparèixer davant el rei Assuer de Chassériau, 1841, oli sobre tela, 45,5 x 35,5 cm.
Impressionisme
L’Impressionisme és un moviment pictòric nascut a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme, estil artístic produït sota la influència d'universitats. Encara que el terme impressionisme s'aplica en diferents arts com a música i literatura, el seu vessant més conegut, és la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes que hi són sota aquest. El moviment va ser batejat per la crítica com a «Impressionisme» amb ironia i escepticisme respecte al quadre de Monet Impressió: sol naixent. Sent diametralment oposat a la pintura metafísica.
Els impressionistes: Monet, Pissarro, Degas, Sisley, Cézanne, Manet, Gailebotte, Gassat, Morisot, Renoir i Bazille.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada