Mite de Persèfone i Hades

Imatge extreta de mitodei.wordpress.com en que representa una escultura de Persèfone i l'odi que té al seu oncle que vol estar amb ella, Hades.

Ens hem trobat amb molts mites i llegendes al llarg de la història que ens expliquen la formació de diferentes coses. Molts estàn relacionats amb l’explicació del clima, ja que l’explicació científica d’avui dia no es podia desenvolupar en aquells temps. Un d’aquells mites és el de Démeter i Persèfone, que explica la diferència del clima segons les estacions de l’any.

El mite explica que durant l’època de primavera i estiu, com la êrsèfone estava amb la seva mare( deesa de la collita i els cereals) que estava contenta i llavors, feia bon temps i hi havia molta collita, mentre que durant la resta de l’any, tardor i hivern, com estava amb Hades, i la mare estava trista, feia un temps més dolent i la collita era molt pitjor. D’aquesta manera és com els grecs explicaven les estacions de l’any, ja que no savien com raonar científicament la explicació correcta del clima.

Això era com explicaven els grecs les estacions, en que l’època que Persèfone estava amb Démeter era la primavera i l’estiu, ja que la mare estava contenta i era més fàcil conrear, mentre que quan Persèfone era amb Hades, i la mare estava trist, era la tardor i l’hivern.

Halloween

Antigament, abans de l’arribada de les tradicions anglosaxones, en algunes comarques catalanes ja es celebrava el fet de penjar una carabassa buida amb una esperma dins per tal de fer por. Així espantar i fer fora als esperits malignes que volguéssin entrar en alguna casa. La tradició del Halloween és la mateixa que la de la castanyada, l’única diferència és que es celebra d’una manera diferent. A la castanyada la gent es quedava a casa amb la família menjant castanyes, moniatos i panellets mentre que a la festa del Halloween la gent, principalment els nens surten a demanar dolços per les cases.És una festivitat de països d’origen anglosaxònic, com Canadà, Estats Units, Irlanda, Austràlia i Regne Unit .

Panellets

Imatge extreta de recetasparacocinarfaciles.blogspot.com en que mostra diversos tipus de panellets.

Són un costum dolç típic d’aquesta celebració, que antigament no es compraven molts, sinó que la gent es guanyava en rifes que es feia durant quasi tot el dia o se’ls feia a casa. Amb l’arribada de les pastisseries, es van anar comprant més i les rifes van acabar desapareixent. Normalment es menjaven després de sopar. També una altra tradició amb els panellets era que els avis compraven panellets per als néts, ja que tenen un gust més dolç i els nens ho prefereixen.

La castanyada

Imatge extreta de santitrenchs.com en que es veu una familia reunida celebrant la castanyada menjant castanyes, moniatos i panellets.

La Castanyada: És una festa que es celebra el día 1 de Novembre, però que va ser moguda al dia 31 d’Octubre. Hi ha dues maneres d’explicar aquesta història, i cap de les dos estan malament. Una d’elles narra el fet que a l’època medieval el dia abans de Tots Sants els campaners tocaven la campana durant tota la nit, i la gent del poble els ajudava. Com estaven fent sonar la campana durant hores, tant els campanars com la gent que ajudava necessitaven molta enegia, per això surgeix el fet de menjar castanyes, fruit sec altament energètic que abundava en aquestes èpoques de l’any. Llavors les famílies i els campaners menjaven castanyes i moniatos ( tipus de patata que conté molta energia) per poder aguantar tota l’estona que estaven fer sonar les campanes.
L’altra manera d’explicar la creació d’aquesta tradició és que les famílies, el dia abans de Tots Sants, dia en que s’anava a visitar els difunts, la gent feia un sopar, una festa dedicada als morts. En aquesta festa es menjaven castanyes i moniatos ( fruit i vegetal típic d’aquesta època de l’any). Més endavant surt la idea dels panellets . També més endavant sorgeix la idea de la castanyera.
Avui dia aquesta celebració no es seguéix amb les mateixes intencions que fa anys, però si que és una festivitat que atrau molta gent, i fa que la gent surti. Avui dia les castanyes també es torren a casa, però també es torren al carrer per poder vendre’ls.

Tots Sants: dia dels difunts

Imatge extreta de flickr.com en que es veu com una familia va a commemorar els seus difunts.


Tots Sants va començar a celebrar-se al segle IX, comença amb l’esglèsia destinant una festa a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i a la defensa de la fe cristiana. Conjuntament s’hi integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats als avantpassats. Un resum de la festa de Tots Sants seria una festa dedicada a tots els familiars difunts.
Els orígens d’aquesta tradició es troben en arrels romanes, que anaven a visitar els seus avantpassats que havien mort per recordar-se’n de la seva preséncia i conmemorar-los.
Hi havia costums com fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, que els difunts que no haguessin assolit la pau, trobessin el camí.

Des de un principi aquesta tradició va ser una incorporació de la tradició celta a la cristiana, en que s’anaven a visitar les tumbes dels avantpassats. Avui dia és una tradició que ocupa els dies 1 i 2 de Novembre, en que tota la gent que vol conmemorar i donar records a la seva família que ha mort ho pot fer. Normalment es va amb possessions importants i amb un ram de flors. Aquesta tradició no només es celebra aquí, a Europa, sinó també és una important festa a Mèxic. En que tots es disfressen de sants i surten per els carrers més importants dels poble per festejar junts morts amb vius.

Aquesta tradició es celebra els dies després de la catanyada, ja que són tradicions que van lligades.

El Yeti

Imatge extreta de sinmasporhoy.blogspot.com, representaria el que seria la creença del yeti.

Arreu del món podem trobar moltes tradicions, costums i llegendes que ens expliquen coses diferents sobre la natura, el clima d’un lloc. Totes tenen una certa semblança, en el fet que hi ha un personatge en forma animal o creences de Déus, però no totes s’expliquen de la mateixa manera i tampoc sobre el mateix tema.D’alguna manera ens intenten explicar la formació del clima.
L’Abominable home de les neus o Yeti, és un ser que” suposadament” viu a la serralada de l’Himalaya. La seva existència no passa de ser un mite, encara que hi ha hagut molta gent que diu que s’ha trobat un Yeti caminant per la neu de l’Himalaya. D’existir, es podria considerar un tipus de primat semblant a l’orangutà, encara que de proves que demostrin amb certesa que existeix un animal com aquest no n’ hi ha. Els no creients afirmen que són o óssos o un animal semblant.

Un mite com aquest és un mite com qualsevol altre, una manera d’explicar un motiu no resolt o que no s’entén. Però la diferència d’aquest mite, de probablement la resta dels mites, és que no podria existir un mite així en el Congo(per exemple), perquè no tenen les mateixes característiques climàtiques ni geogràfiques. Aquest mite és cregut per la zona del Tibet per la seva cultura, el seu clima i la manera de viure les persones allà, acostumades al clima fred. I la manera d’explicar coses per a ells és diferent de la resta de poblacions.

Arquitectura sostenible: L'eficiència elèctrica i l'ús dels materials

Dibuix extret e-domenech.com, en que representa molt clarament la funció de les plaques fotovoltaiques.Un altre recurs de obtenció i transformació d'energia solar per obtindre electricitat.

Una de les metes de l’arquitectura sosotenible és l’eficiència energètica , o sigui la quantitat d’energia que s’utilitzarà per a un treball, ja sigui la llum o per poder fucionar un microones, i la quantitat que serà energia perduda.
No és l’únic recurs que utilitzen els arquitectes, també utilitzen recursos d’estalvi energètic com la capacitat de capturar energia solar o generar-ne una energia pròpia, (com utilitzar la calor de les ones solars per a escalfar l’aigua, cosa que pasa amb la calefacció) .
Els materials és un altre factor que té en compte l’arquitectura bioclimática. En un principi s’intenta reformar edificis ja construits per no perdre més terreny edificant a un altre lloc i al mateix temps renovar edificis antiquats. Si el cas no és així, i cal construir un nou edifici, es buesquen materials òptims i específics per al tipus de habitatge que es vol contruir. Si l’edifici es fa prop de la platja, no s’utilitzaran els mateixos materials com si es contruís a la muntanya, ja que a la platja podria haver molta més transpiribilitat entre les parets i així refrescar l’habitatge, mentre que a l’edifici de muntanya es tindria que contruir amb materials poc transpirables perquè el calor es retingui i el fred no penetri per les parets.

Arquitectura sostenible: principals objectius

Imatge extreta de gruponeva.es, són dues torres d'arquitectura sostenible ja que utilitzen moltes finestres per a la llum, també són molt altes, així aprofiten l'espai terrestre.

El concepte d’arquitectura sostenible es basa en cinc principis:
- L’anàlisi del cicle de vida dels materials emprats en la construcció.
- L’ús important de materies primes i energies renovables.
- La reducció de materials i energía utilitzats en l’extracció de recursos naturals i de crear noves tècniques de destrucció o reciclatge dels residus generats.
- Disminució de residus i emisions tòxiques.
- L’augment de la qualitat de vida dels habitants.


El que es preten en l'arquitectura sostenible és utilitzar tots els recursos naturals com a benefici propi, ja sigui de manera directa(radiacions solars que donen llum) o manera indirecta(radiacions solars que amb la calor escalfen l'aigua per així tindre aigua calenta).

Geomorfologia

En aquesta imatge destinada per a ser un fons d'escritori, es veu la ciutat de New York, un clar exemple de goemorfologia plana i així, ple de gratacels.Imatge extreta de fondosescritorio.net

La geomorfologia es la part de la geodinàmica i de la geografia física que s’ocupa de l’estudi del relleu de la superfície terrestre, de les forces que l’originen i de la seva evolució. També implica en la part de com construïr els edificis i el tipus de temperatura, precipitacions, etc... ja que si és un lloc a l’alta muntanya no tindrà el mateix clima o factors climàtics que un lloc com seria Salou, que és costaner. I al mateix temps els edificis són diferents (avui dia no molt pels avenços d’arquitectura, però si fa uns quants anys), per exemple, un edifici construït a la vora d’una muntanya, té un disseny molt específic perque la casa no caigui, mentre que un edifici edificat al mig de Barcelona no té aquest problema, sinó que tindrà uns altres. Llavors la forma de l'habitatge serà molt diferent, ja que a alta muntanya no es poden fer es tan fàcil construirne un gratacels, ja que l'inclinació de la muntanya faria que caigués, mentre que al centre d'una cuitat si, perquè és pla. Encara que avui dia amb els avenços de l'arquitectura i formació dels materials es podria fer.

Vegetació

En aquesta imatge es veu la torre EDITT, una torre ecològica construïda a Singapur. Extreta de planetagadget.com

La quantitat de vegetació és un factor important del tipus de clima, ja que depenent de la massa vegetal, modificarà uns altres factors climàtics, com el vent o geomorfologia(explicat més endavant). Si hi ha una alta concentració vegetal en una zona ens indica que és perque hi abunda les precipitacions ( cas de la selva amazònica) i a la mateixa vegada pel mateix motiu la humitat. Però també que és una zona on la llum i té molta influència.
Per això es podria comparar que el clima de la selva de l’Amazona és completament diferent al clima del desert del Sahara, ja que la selva Amazònica té molta vegetació i determina un tipus de clima diferent a la del desert que no hi ha vida vegetal quasi. Amb la desforestació de la selva Amazònica, s’està produïnt un important canvi climàtic, conjuntament amb altres, que es veuria afectat només per la falta de vegetació que hi era abans. Ens indicarà també que serà un lloc bastant plà i de no molta altura , per la alta quantitat de vida d’espècies vegetals diferents que serà més fàcil que sobrevisquin a llocs on hi ha més oxigen que no a llocs alts.

La vegetació afecta l'arquitectura, ja que avui dia, els arquitectes intenten imitar estructures naturals, com la interpretació de bigues i pilars com si fossin rames i troncs d'arbres.També dona una sensació més sostenible. També en l'arquitectura verda, es preten tindre molta vegetació, dins, sobre o per fora dels eificis.

Vent

Imatge extreta de scielo.org.ve
Vent: A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. Amb el vent es deu fer dos mesures diferents, la seva velocitat, mesurada amb un anemòmetre normalment en km/h. La seva direcció (ja que si és un vent boreal que va de nord a sud, marcaria el sud) es mesura amb el penell, normalment en forma d’estrella(vista de planta) que té quatre direccions, el nord, el sud, l’est i l’oest. L’augment excessiu de la velocitat del vent en un període curt de temps és el que anomenem ràfegues. Als tipus de vents que són de poca durada pero bastanta intensitat, els anomenem torbonades. Pel contrari s’anomenaria una brisa.
La humanitat al llarg dels anys ha estudiat el vent per a beneficiar-se, com el fet d’utilitza-lo per a transportar-nos ( vaixells de vela) o també per a poder orientar-nos ( el fet de saber cap a on bufa els diferents tipus de vent i en quina època del any ho fa)...
Els arquitectes avui tenen aquest recurs dominat, ja que si a un lloc fa molt de vent durant tot l'any,contrueixen els edificis baixets, arran de terra ( molt poques vegades gràcies a l'avanç de l'utilitzacio de materials resistents).
Els molins són un exemple clar de l'utilització del vent per a potenciar una màquina.

Condicions del cel, Les radiacions.

En aquesta imatge es veu com l'arquitecte dissenya l'habitatge de forma que té moltes finestres per aporofitar l'energia i també utilitza el recuros de plaques solars i fotovoltaiques. Imatge extreta de energiatermica.wordpress.com

Condicions del cel i la Radiació Solar: Aquests dos factors van lligats, perquè un condiciona l’altre. Les condicions del cel són tots aquells factors que difereixen els dies, ja sigui que un dia pot tenir molt de sol, mentre que a l’altre pot ser ennuvolat. Podem dir que la radiació solar és el flux d’energia que rebem del Sol en forma d’ones electromagnètiques de diferents freqüències (en forma de llum visible, infraroig i/o ultraviolat). Depenent de com reben aquestes radiacions els cossos i objectes terrestres podem diferenciar un tipus de radiació d’un altra: la radiació directa, la radiació difusa, la radiació reflectida i la radiació global o total.

Aquest factor seria un dels més implicats en l'arquitectura sostenible, ja que utilitzen el recurs de les radiacions solars per il·luminar sales i amb la calor, escalfar aigua i produïr energia. També implica en la forma de la casa, ja que si hi ha molta llum en un lloc, es faran més finestres per reduïrne el consum energètic.

El canvi climàtic avança molt ràpid!

Imatge treta d'aquesta pàgina web: http://www.blogger.com/sociocomunitaria.wordpress.com/2010/06/30/cambio-climatico/ ;l'he escollit per que penso que és una bona interpretació de una comparació on el gelat es fon, i avança ràpid com el canvi climàtic.

El fet és que el clima sempre ha canviat, tot i que les persones no vivim suficient temps per apreciar aquests canvis, de la mateixa manera que tampoc no veiem com es forma o es destrueix una muntanya. El problema és la velocitat amb la qual, sembla ser, s’han començat a produir els darrers canvis, que comportarien alguns riscs que probablement haurem d’acarar:
• Augment de la temperatura mitjana de la Terra.
• Augment del nivell del mar, amb pèrdua de terres de conreu per inundació o salinització. • Salinització, per intrusió marina, dels aqüífers litorals.
• Canvi en el règim i distribució de les precipitacions, com a conseqüència dels desplaçament de les cel•les de convecció atmosfèriques i oceàniques.

Precipitacions

Imatge estreta de photobucket.com, es veu com l'arquitecte utilitza les precipitacions per reserva d'aigua.
Les precipitacions:
Són la quantitat d’aigua en qualsevol tipus de forma(pluja, neu, calamarça...) que cau sobre la superfície terrestre.Es mesura en un pluviòmetre i s’expressa en mil•límetres per una unitat de temps, però també s’utilitza la manera d’expressar-ho en percentatge, i així tenir una idea aproximada. Les precipitacions depenen de la quantitat d’humitat present en l’aire que es troba sota el núvol d’on plourà. Si a sota l’aire es calent i no té gran percentatge d’humitat, les gotes s’evaporaran abans d’arrribar al terra i donarà al fenòmen anomenat virga. Aquest fenòmen es produeix sovint als climes càlids i secs (deserts). Les precipitacions influeixen molt en l’arquitectura, un exemple molt clar seria el cas de les formacions de les
teulades a cases d’alta muntanya. Són construides en forma de la punta d’una fltexa així la neu o l’aigua no es quedi retès a dalt la teulada i així prevenir que la teulada caigui amb el pes de la neu.

També les precipitacions afecta el tipus d'arquitectura no només per a com es contruiran els habitatges, però si pot utilitzar la pluja o neu com a benefici propi. Per utilitzar la seva energia com a font sostenible.

Maneres d'evitar el climàtic

Les maneres d’evitar, o almenys retardar, aquests hipotètics canvis estan contingudes en els acords internacionals que he citat. Algunes de les més elementals són les següents:

• Reducció en el consum de combustibles fòssils i el seu reemplaçament per energies renovables .
• Reemplaçament del transport privat per transport públic.
• Reforestació extensa.
• Protecció dels ecosistemes litorals.
• Imposició de taxes a les activitats contaminants.
En qualsevol cas, el clima és una qüestió molt complexa, sotmesa a molts factors causals, difícil de comprendre i predir. Tanmateix el principi de precaució obliga a adoptar mesures: després seria massa tard.


Imatge treta d'aquesta pàgina web: http://proyecto13maricelacontrerash54.blogspot.com/2009/04/calentamiento-global.html

Què és el canvi climàtic?

Introducció

He decidit tractar el tema del canvi climàtic en el context històric per explicar com ha influït en la cultura, i com afecta o beneficia en la nostra societat actual.

Què és?

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d'un canvi climàtic produït per l'home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals. Hi ha suposicions de que el canvi climàtic no existeix.
Diversos acords internacionals aprovats per l’ONU (els principals van ser els Tractats de Río el 1992 i el Protocol de Kyoto de 1997) han intentat posar mesures perquè aquest augment no derivi en un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles.

Humitat

En aquesta imatge estreta de portalanunciador.com,en que es veu clarament com s'ha fet malbé la paret a causa de la humitat.

La humitat és la quantitat de vapor d’aigua present en l’aire.
Normalment es mesura amb l’higròmetre d’ampolla humida i seca. Consta de dos termòmetres de mercuri dels quals un mesura la temperatura de l’aire sec i l’altre de l’aire humit. Per poder enregistrar la humitat en un paper utilitzem l’hidrògraf, aparell que utilitza un llapis que es va movent depenent de la quantitat de humitat present i l’escriu a un paper. El símbol que queda representat s’asembla a la imatge que representa un sismògraf ( aparell que mesura la magnitud d’un terratrèmol).
L’aire completament sec té una humitat del 0% i l’aire saturat, del 100%. Per a la convivència humana, la quantitat de humitat més saludable està entre el 50 i el 70%.

La humitat afecta l'arquitectura en la part de que els materials han de ser resistents segons la quantitat de humitat d'un clima. Si en un lloc hi ha molt poca humiitat, coma al centre d'Àfrica per exemple, les cases es podrien fer de materials més barats i no fer els habitatges més cars amb materials resistents, també la humitat afecta d'una altra manera, ja que pot fer malbé als materials no resistents.

la vida al carrer

OPINIÓN PERSONAL
La vida al carrer
es molt dur que algun no tingues casa i que visques al carrer, les persones d’aquest tipus han de lluita molt per sobreviure en aquest mon molt dur i les principals dificultats es el clima que canvia, quan pluja han de buscar un lloc on refugiar, també necessiten on viver son les dificultats que te la viada d’aquelles persones que van de un lloc a altre sin saber a on anar.
Unes de les dificultats es el clima que fa difícil,com no hi ha un lloc que refugiar per les pluges o el fred de la nit en el hivern es una situació molt dura que tenen ells sin lloc per viure un aliment calent. I en altres paises aquestes persones no tenen cap ajuda,I han de sobreviure sols.