Mite de Persèfone i Hades

Imatge extreta de mitodei.wordpress.com en que representa una escultura de Persèfone i l'odi que té al seu oncle que vol estar amb ella, Hades.

Ens hem trobat amb molts mites i llegendes al llarg de la història que ens expliquen la formació de diferentes coses. Molts estàn relacionats amb l’explicació del clima, ja que l’explicació científica d’avui dia no es podia desenvolupar en aquells temps. Un d’aquells mites és el de Démeter i Persèfone, que explica la diferència del clima segons les estacions de l’any.

El mite explica que durant l’època de primavera i estiu, com la êrsèfone estava amb la seva mare( deesa de la collita i els cereals) que estava contenta i llavors, feia bon temps i hi havia molta collita, mentre que durant la resta de l’any, tardor i hivern, com estava amb Hades, i la mare estava trista, feia un temps més dolent i la collita era molt pitjor. D’aquesta manera és com els grecs explicaven les estacions de l’any, ja que no savien com raonar científicament la explicació correcta del clima.

Això era com explicaven els grecs les estacions, en que l’època que Persèfone estava amb Démeter era la primavera i l’estiu, ja que la mare estava contenta i era més fàcil conrear, mentre que quan Persèfone era amb Hades, i la mare estava trist, era la tardor i l’hivern.

Halloween

Antigament, abans de l’arribada de les tradicions anglosaxones, en algunes comarques catalanes ja es celebrava el fet de penjar una carabassa buida amb una esperma dins per tal de fer por. Així espantar i fer fora als esperits malignes que volguéssin entrar en alguna casa. La tradició del Halloween és la mateixa que la de la castanyada, l’única diferència és que es celebra d’una manera diferent. A la castanyada la gent es quedava a casa amb la família menjant castanyes, moniatos i panellets mentre que a la festa del Halloween la gent, principalment els nens surten a demanar dolços per les cases.És una festivitat de països d’origen anglosaxònic, com Canadà, Estats Units, Irlanda, Austràlia i Regne Unit .

Panellets

Imatge extreta de recetasparacocinarfaciles.blogspot.com en que mostra diversos tipus de panellets.

Són un costum dolç típic d’aquesta celebració, que antigament no es compraven molts, sinó que la gent es guanyava en rifes que es feia durant quasi tot el dia o se’ls feia a casa. Amb l’arribada de les pastisseries, es van anar comprant més i les rifes van acabar desapareixent. Normalment es menjaven després de sopar. També una altra tradició amb els panellets era que els avis compraven panellets per als néts, ja que tenen un gust més dolç i els nens ho prefereixen.

La castanyada

Imatge extreta de santitrenchs.com en que es veu una familia reunida celebrant la castanyada menjant castanyes, moniatos i panellets.

La Castanyada: És una festa que es celebra el día 1 de Novembre, però que va ser moguda al dia 31 d’Octubre. Hi ha dues maneres d’explicar aquesta història, i cap de les dos estan malament. Una d’elles narra el fet que a l’època medieval el dia abans de Tots Sants els campaners tocaven la campana durant tota la nit, i la gent del poble els ajudava. Com estaven fent sonar la campana durant hores, tant els campanars com la gent que ajudava necessitaven molta enegia, per això surgeix el fet de menjar castanyes, fruit sec altament energètic que abundava en aquestes èpoques de l’any. Llavors les famílies i els campaners menjaven castanyes i moniatos ( tipus de patata que conté molta energia) per poder aguantar tota l’estona que estaven fer sonar les campanes.
L’altra manera d’explicar la creació d’aquesta tradició és que les famílies, el dia abans de Tots Sants, dia en que s’anava a visitar els difunts, la gent feia un sopar, una festa dedicada als morts. En aquesta festa es menjaven castanyes i moniatos ( fruit i vegetal típic d’aquesta època de l’any). Més endavant surt la idea dels panellets . També més endavant sorgeix la idea de la castanyera.
Avui dia aquesta celebració no es seguéix amb les mateixes intencions que fa anys, però si que és una festivitat que atrau molta gent, i fa que la gent surti. Avui dia les castanyes també es torren a casa, però també es torren al carrer per poder vendre’ls.

Tots Sants: dia dels difunts

Imatge extreta de flickr.com en que es veu com una familia va a commemorar els seus difunts.


Tots Sants va començar a celebrar-se al segle IX, comença amb l’esglèsia destinant una festa a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i a la defensa de la fe cristiana. Conjuntament s’hi integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats als avantpassats. Un resum de la festa de Tots Sants seria una festa dedicada a tots els familiars difunts.
Els orígens d’aquesta tradició es troben en arrels romanes, que anaven a visitar els seus avantpassats que havien mort per recordar-se’n de la seva preséncia i conmemorar-los.
Hi havia costums com fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, que els difunts que no haguessin assolit la pau, trobessin el camí.

Des de un principi aquesta tradició va ser una incorporació de la tradició celta a la cristiana, en que s’anaven a visitar les tumbes dels avantpassats. Avui dia és una tradició que ocupa els dies 1 i 2 de Novembre, en que tota la gent que vol conmemorar i donar records a la seva família que ha mort ho pot fer. Normalment es va amb possessions importants i amb un ram de flors. Aquesta tradició no només es celebra aquí, a Europa, sinó també és una important festa a Mèxic. En que tots es disfressen de sants i surten per els carrers més importants dels poble per festejar junts morts amb vius.

Aquesta tradició es celebra els dies després de la catanyada, ja que són tradicions que van lligades.

El Yeti

Imatge extreta de sinmasporhoy.blogspot.com, representaria el que seria la creença del yeti.

Arreu del món podem trobar moltes tradicions, costums i llegendes que ens expliquen coses diferents sobre la natura, el clima d’un lloc. Totes tenen una certa semblança, en el fet que hi ha un personatge en forma animal o creences de Déus, però no totes s’expliquen de la mateixa manera i tampoc sobre el mateix tema.D’alguna manera ens intenten explicar la formació del clima.
L’Abominable home de les neus o Yeti, és un ser que” suposadament” viu a la serralada de l’Himalaya. La seva existència no passa de ser un mite, encara que hi ha hagut molta gent que diu que s’ha trobat un Yeti caminant per la neu de l’Himalaya. D’existir, es podria considerar un tipus de primat semblant a l’orangutà, encara que de proves que demostrin amb certesa que existeix un animal com aquest no n’ hi ha. Els no creients afirmen que són o óssos o un animal semblant.

Un mite com aquest és un mite com qualsevol altre, una manera d’explicar un motiu no resolt o que no s’entén. Però la diferència d’aquest mite, de probablement la resta dels mites, és que no podria existir un mite així en el Congo(per exemple), perquè no tenen les mateixes característiques climàtiques ni geogràfiques. Aquest mite és cregut per la zona del Tibet per la seva cultura, el seu clima i la manera de viure les persones allà, acostumades al clima fred. I la manera d’explicar coses per a ells és diferent de la resta de poblacions.

Arquitectura sostenible: L'eficiència elèctrica i l'ús dels materials

Dibuix extret e-domenech.com, en que representa molt clarament la funció de les plaques fotovoltaiques.Un altre recurs de obtenció i transformació d'energia solar per obtindre electricitat.

Una de les metes de l’arquitectura sosotenible és l’eficiència energètica , o sigui la quantitat d’energia que s’utilitzarà per a un treball, ja sigui la llum o per poder fucionar un microones, i la quantitat que serà energia perduda.
No és l’únic recurs que utilitzen els arquitectes, també utilitzen recursos d’estalvi energètic com la capacitat de capturar energia solar o generar-ne una energia pròpia, (com utilitzar la calor de les ones solars per a escalfar l’aigua, cosa que pasa amb la calefacció) .
Els materials és un altre factor que té en compte l’arquitectura bioclimática. En un principi s’intenta reformar edificis ja construits per no perdre més terreny edificant a un altre lloc i al mateix temps renovar edificis antiquats. Si el cas no és així, i cal construir un nou edifici, es buesquen materials òptims i específics per al tipus de habitatge que es vol contruir. Si l’edifici es fa prop de la platja, no s’utilitzaran els mateixos materials com si es contruís a la muntanya, ja que a la platja podria haver molta més transpiribilitat entre les parets i així refrescar l’habitatge, mentre que a l’edifici de muntanya es tindria que contruir amb materials poc transpirables perquè el calor es retingui i el fred no penetri per les parets.