anónimo
aquesta foto és un altre exemple de land art un moviment propi dela naturalesa i els seus materials són propis de la natura
DOSSIER
dilluns, 31 de gener del 2011
Plou i fa sol
E Yeti
El Yeti
Arreu del món podem trobar moltes tradicions, costums i llegendes que ens expliquen coses diferents sobre la natura, el clima d’un lloc. D’alguna manera ens intenten explicar la formació del clima, com els mites grecs, que molts ens expliquen la formación de les quatre estacions, la pluja, la neu, el vent, les ones, etc.
L’Abominable home de les neus o Yeti, és un ser que viu a la cordillera de l’Himalaya. La seva existència no passa de ser un mite, encara que hi ha hagut bastanta gent que diu que s’ha trobat un Yeti caminant per la neu de l’Himalaya. D’existir, es podria considerar un tipus de primat semblant a l’orangutà, encara que de proves que demostrin amb certesa que existeix un animal com aquest no hi han. Els no creients afirmen que són o óssos o un animal semblant.
Pel que fa al seu aspecte físic és molt semblant a l’orangutà, amb un pelatge blanc, un cap arrodonit i unes mandíbules potents i fortes. Sembla a ser un animal de dos metres d’alçada i d’una musculatura imponent. Els que creuen en aquest animal dicen que existeix dieferentes races de Yeti, tots de diferent tamany i color.
Pel que fa al seu comportament és molt semblant a les dels primats, amb unes costums nocturnes, es creu que és omnívor i s’alimenta de fruts i petits animals.
Hi han hagut avisaments de que gent que viu a l’Himalaya hagi vist yetis, també s’han fet fotografíes de les petjades, però no es sapa mb certesa si existeix o no.
Pel que diu la mitologia tibetana és d’un déu-mico que aparenment s’asembla molt al yeti. Al igual que altres religions els tibetans podríen considerar la creença en divinitats amb forma d’animal.
Conjuntament amb això es sap que s’han trobat restes d’animals que els tibetans anomenen ser restes de yeti. En un monestir del Nepal es troba un animal dissecat, que l’anomenen “Jemo” que es diu que s’asembla molt a l’idea del que seria un yeti. Però el cert és que les investigacions sobre les restes dels animals que s’han trobat als monestirs no són dels abominables de la neu sinò d’una espècie de cabra autòctona.
La conclusió seria que un tipus de tradició així no es troba a qualsevol lloc arreu del món, sinó en un lloc amb un tipus de condicions, clima, manera de pensar i gent diferent. Això provoca la diversitat de costums i mites que ens podem trobar a diferents parts del planeta.
Arquitectura Sostenible
Arquitectura sostenible
Hi ha diferents tipus de d’arquitectura: la bioclimática, la futurística, la antiga…
entre elles hi ha l’arquitectura sostenible, que s’adreça al seu entorn i es desenvolupa per poder-se beneficiar. També tracta sobre l’impacte ambiental sobre els processos d’elaboració i de construcción dels edificis, ja sigui de la fabricación dels materials emprats en la construcción com l’energia consumida per l’edificació o el fet de reciclar els materials un cop s’hagi derrumbat l’edifici quan hagi complert la seva funció.
Hi ha diferents factors que determinen una sèria de beneficis o altres, per exemple, la dirección de l’edifici determina la quantitat de llum solar que pot utilitzar i així no consumir-ne tant d’electricitat. O també el fet de que un bloc sigui molt transparent o no, per així a l’hivern retindre el fred i consumir menys amb la calefacció i viceversa a l’estiu, que es millor ser transpirable per així consumir-ne menys en aire condicionat.
Normalment es pren nota de les arquitecturas tradicionals per que són les més sostenibles.
El que es preten amb l’arquitectura sostenible es mantindre el mínim consum energètic i econòmic i la mínima quantitat de producció de tòxics. També s’intenta que,un cop l’edifici ja ha acabat el seu cicle útil, o és vell, un cop derruït, mantindre aquell espai d’una manera útil per poder-ne reconstruïr al seu damunt o utilitzar-lo per a un altre motiu. També s’ha de trobar maneres de poder-ne retornar a la natura els residus produïts de manera que no en generin més o sigui beneficiosa i no la faci malbé.
Hi ha una sèrie de normes escrites per el nou Còdi Tècnic d’Edificació que regulen tots aquests aspectes, tot tenint cura que les edificacions compleixin uns mínims de condicions de qualitat.
Galeria d'imatges
Cuadres segons la cultura del pintor, es centralitzen en pintar segons la seva adoració com podem veure a les següent imatges: adoren als pastors i als reis.
Arquitectura i factors que el condicionen
Arquitectura i factors que condicionen
La terra està recoberta d’una massa gegant, l’atmosfera, en que cap dia és igual respecte al clima, la temperatura, la humetat, la direcció del vent o la força del vent, el tipus de núvols o la quantitat de núvols. Tots aquests factors condicionen l’anomenat temps atmosfèric. Per poder conéixer sobre aquest temps atmosfèric es manté uns estudis basats en la recolecció i observació de dades com ja sigui: el temps solejat i la precipitació de les plujes, la pressió atmosfèrica i la direcció i sentit del vent…
Llavors, si hi ha una repetición constant d’aquests factors en un lloc concret, és el que l’anomenem el clima.
El clima el dividim en diferents factors:
Per indicar les condicions de la humitat d’un lloc es suficient establir-ho amb les dades de les mitjanes relatives màximes mensuals i les mitjanes relatives mínimes mensuals de cada un dels dotze mesos de l’any i establir-ne una mitjana final, que determinarà la humitat d’aquella posició geogràfica.
Precipitacions: Les precipitacions són el termini utilitzat per a la pluja, la neu, la calamarça, el ruixar i el gebre, com a forma d’aigua que cau sobre la atmósfera terrestre. Es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres per una unitat de temps. En el cas de les plujes torrencials l’arquitecte ha de saber la probabilitat d’aquest tipus de plujes per poder escollir els materials, desgussos, tratament de buits i alers.
Condicions del cel: Les condicions del cel es decriuen de manera ordinària ne funció de la presencia o ausència de núvols. Per termini mitjè es fa dos mesures diàriesi la proporción del cel recovert per núvols en %, en dècimes o en octaus. Si la mitad del cel està recovert de núcols es diu que hi ha un 50%, cinc dècimes o cuatre octaus.
Radiació solar: Es diu que la radiación solar és la quantitat de transmissió de calor a través del medi ambient per les ones electromagnètiques. La radiación solar afecta a les edificacions directament i aquesta iterrelació es pot analitzar considerant l’edifici com a un objecte d’intercambi de calor.
Vent: La velocitat del vent es mesura amb l’anemòmetre de copa o d’hèlix. La seva direcció es mesura amb el Penell. Un anemògraf dona registres continus de la velocitat del vent i dels canvis de direcció. La velocitat del vent lliure es mesura en un lloc plà de deu metres d’altura, mentre que la velocitat del vent urbà depèn de la densitat i l’altura de les edificacions i generalment es fan a deu o vint metres d’alçada.
Les direccions del vent es clasifiquen en vuit i setze categories. Els quatre punts cardinals ( N-S-E-O) i els quatre semicardinals (NE-SE-NO-SO) els altres vuit punts terciaris de la brúixola.
Es decideix el tipus de dirección o velocitat de venta amb el resultat dominant, ja sigui una velocitat en concreta, d’una quantitat a una altra, o una direcció. La que predomina serà la resultant de mitjana. Per poder-ne construir un edifici amb seguretat l’arquitecte ha de tenir en compte els períodes de calma, les direccions i velocitats del vent, per poder orientar l’edifici en el sentit més beneficiós, de manera que els buits d’entrada de brises estiguin amb contacte amb les brises exteriors, i tractar les proporcions de buit depenent de les velocitats d’aquelles mateixes.
És un element important pel que fa el diseny d’àrees exteriors. Conéixer els principals arbres i vegetals del lloc, la seva forma i el seu color pot ajudar a resoldre problemas d’àrees ombrejadesi deoratives i la seva integración amb la naturalesa.
Un altre factor que condiciona la quantitat de vent que hi ha en un lloc és la massa d’arbres i els seus tipus, ja que uns tenen unes característiques que altres no en tenen ( alçada, tipus de fusta, fulles...).
Organització dels edificis: L’altura dels edificis i la seva col·locació eviten o produeixen, segons el desitjat, diferents factors. Com em dit abans un dels factors seria el vent, que amb edificis alts i junts, com el cas de les ciutats, el vent no afectaria molt, però en canvi a un poble de muntanya de cases petites i separades pels camps si que afectaria. També un altre factor seria el sol, que actuaria de la mateixa manera.
Geomorfologia: La conformació física del terreny determina també com actuen tots aquests factors i la manera que s’ha d’actuar amb el plantejament de com construir les edificacions.
Comoditat: La comoditat es el benestar i la satisfacció de viure en un lloc determinat. Aquest factor seria el que per la gent que vol comprar un habitatge es preocuparia, el com estarien vivint i si es trobarien a gust. La temperatura, el vent, la pluja, les inundacions... són factors que el condicionen la comoditat.
Conclusió:
Es considera amb gran importància per a el benestar dels éssers humans, així com la sostenibilitat dels espais tant urbans com dins dels edificis, per l’efecte de comoditat física i la disponibilitat per a intercambis socials, així com pel estalviament energètic, pilar de sostenibilitat, diseny conscient dels espais, tenint en compte tant l’adopció de la configuració volumètrica i espacial com en la deficnició de tancaments, obertures, materials, colors per aconseguir la interacció amb el clima local que permeteixi els objectius.
dilluns, 24 de gener del 2011
Machu pichu
dilluns, 10 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)